El comanador de la Casa de Perpinyà fra Jaume d’Ollers apareix com a procurador del rei Jaume II (darreries s. XIII). Detall del capbreu de Sant Laurent de la Salanque. © Archives départementales des Pyrénées-Orientales
A la corona d’Aragó, on la situació d’enfrontament amb els musulmans d’al-Àndalus la va convertir en un territori de croada, la milícia templera va adquirir aviat un gran prestigi com a força croada, de manera que comtes i reis es vincularien espiritualment a l’Orde.
Alfons el Bataller, rei d’Aragó, es converteix en el paradigma. A la seva mort, i a desgrat de la noblesa aragonesa, deixava els ordes militars, entre aquests la milícia templera, el Regne d’Aragó. S’endegava així un procés complex que finalitzaria amb la unió del Casal de Barcelona i del Regne d’Aragó, a mans del comte Ramon Berenguer IV.
En compensació a la renúncia a la corona aragonesa, els templers rebrien generoses compensacions, com els castells de Montsó, Barberà i Granyena. D’aleshores ençà, la milícia mantindria un paper actiu en totes les accions militars de la corona. Primer, en les campanyes de conquesta de les ciutats musulmanes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), on rebria nombroses retribucions. Després, en els projectes de conquesta de terres valencianes i mallorquines.
La influència dels templers en els destins de la corona es farà evident durant tot el segle XIII i principis del XIV. Per posar un exemple, a les darreries del segle XIII, el comanador de la Casa de Perpinyà fra Jaume d’Ollers apareix com a procurador del rei Jaume II.
http://www.domustempli.com/els-templers-i-la-corona-darago/
Biografia de fra Jaume d’Ollers:
http://www.mediterranees.net/moyen_age/templiers/ollers.html
la Casa de Gardeny 