Enterrament en cista localitzat a la capçalera de l’absis de Santa Maria de Gardeny (foto: Servei d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida).
La constitució de la comunitat templera de Gardeny immediatament després de la conquesta feudal de Lleida(1149), convertiria la nova domus en un centre de devoció de l’estament militar que hauria participat en el setge de la ciutat islàmica. El prestigi que va adquirir la figura del frare templer com a paradigma de l’ideal de cavaller, amb l’exemple del soldat de Crist, faria que molts d’aquests demanessin ingressar a l’orde o, si més no, lliurar “el seu cos i anima” a la milícia per enterrar-se al cementiri de Gardeny com a frare.
Precisament, les primeres notícies sobre la casa de Gardeny apareixen en referència a la seva església i cementiri. Així per exemple, l’any 1156, Guillem de Ponts i la seva dona Estefania atorgaven a Gardeny diversos béns per al remei de l’ànima del seu fill, que estava enterrat a Gardeny. Dos anys després, el noble Bernat d’Anglesola sol•licitava ésser enterrat a l’església de Santa Maria. I l’any 1161, el comte d’Urgell Ermengol VII va dotar la casa de Gardeny amb cent sous anuals de les rendes de les botigues dels sarraïns de Lleida perquè un prevere pogués resar per l’ànima de Berenguer d’Anglesola i per tots els seus fidels difunts enterrats a Gardeny.
Sense haver realitzat encara una intervenció extensiva, els darrers treballs arqueològics dels anys 2005-2011 han permès constatar parcialment l’existència d’un cementiri a la banda sud de l’església amb diversos enterraments i estructures que correspondrien a elements funeraris diferents.
Una de les estructures més destacada correspon a un enterrament humà dins d’una cista excavada a la roca localitzat a la capçalera de l’absis. Amb el cap orientat a ponent estava situat seguint l’eix central de la capella la qual cosa permet suposar que es tractava d’un enterrament singular o d’un personatge influent dins la comunitat.
la Casa de Gardeny 