El domini feudal de la Casa templera de Gardeny

 

Any 1150. Arreu d’Europa neixen noves comunitats templeres que s’apleguen a l’entorn d’una casa (domus) o comanda; veritables cèl·lules de reclutament i de gestió del patrimoni. Amb la fundació de la Casa templera de Gardeny, neix un important centre de gestió que permet articular ràpidament un extens patrimoni templer a les terres de Lleida.
Inicialment, aquest patrimoni es nodreix sobretot d’aquelles donacions que, en el moment del repartiment del territori conquerit, li corresponen a la Milícia templera per la seva participació en la campanya de conquesta de Lleida (1149). Bens que li venen de mans dels comtes de Barcelona i Urgell en forma de privilegis i donacions. Paral·lelament però, Gardeny es converteix en un pol d’atracció per als membres de la mateix noblesa militar que ha participat en l’escomesa militar, fet que li reporta nombroses donacions. Segons el grau de vinculació amb la Casa, aquestes donacions conformen tant béns immobles (propietats) com mobles (diners, cavalls i armes o robes).
En uns segona fase els templers comencen a adquirir noves propietats mitjançant la compra i la permuta, en una estratègia clara de concentració i optimització del patrimoni. En aquest mateix sentit, s’ha d’entendre el seu impuls en la creació de nous sistemes de reg, l’adquisició de pastures d’hivern al Pirineu, o l’expansió d’una veritable “industria” de molins al canal de Pinyana.
Al segle XIII, la Casa de Gardeny és un dels principals dominis feudals del territori i la seva gestió es diversifica i es fa més complexa. D’una banda, aviat sorgeix la necessitat d’articular sectors gestionats per nous “preceptors i administradors”: el del Segrià, el d’Artesa, el de l’horta de Lleida…. En alguns casos, fins i tot, aquests sectors vinculats inicialment a la Casa de Gardeny acaben conformant noves Cases o comandes: com Barbens i Corbins. Però la figura del “preceptor i administrador” la trobem també en sectors econòmics com la gestió dels molins o dels ramats i les pastures.

La Milícia templera a la Corona d’Aragó

El comanador de la Casa de Perpinyà fra Jaume d’Ollers apareix com a procurador del rei Jaume II (darreries s. XIII). Detall del capbreu de Sant Laurent de la Salanque. © Archives départementales des Pyrénées-Orientales

A la corona d’Aragó, on la situació d’enfrontament amb els musulmans d’al-Àndalus la va convertir en un territori de croada, la milícia templera va adquirir aviat un gran prestigi com a força croada, de manera que comtes i reis es vincularien espiritualment a l’Orde.

Alfons el Bataller, rei d’Aragó, es converteix en el paradigma. A la seva mort, i a desgrat de la noblesa aragonesa, deixava els ordes militars, entre aquests la milícia templera, el Regne d’Aragó. S’endegava així un procés complex que finalitzaria amb la unió del Casal de Barcelona i del Regne d’Aragó, a mans del comte Ramon Berenguer IV.

En compensació a la renúncia a la corona aragonesa, els templers rebrien generoses compensacions, com els castells de Montsó, Barberà i Granyena. D’aleshores ençà, la milícia mantindria un paper actiu en totes les accions militars de la corona. Primer, en les campanyes de conquesta de les ciutats musulmanes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), on rebria nombroses retribucions. Després, en els projectes de conquesta de terres valencianes i mallorquines.

La influència dels templers en els destins de la corona es farà evident durant tot el segle XIII i principis del XIV. Per posar un exemple, a les darreries del segle XIII, el comanador de la Casa de Perpinyà fra Jaume d’Ollers apareix com a procurador del rei Jaume II.

 

http://www.domustempli.com/els-templers-i-la-corona-darago/

Biografia de fra Jaume d’Ollers:

http://www.mediterranees.net/moyen_age/templiers/ollers.html

 

Gardeny: Casa especial de dipòsits (s. XIII)

Espai noble de la Casa de Gardeny, on probablement es guardaven els valors en dipòsit.

 

Els dipòsits foren una altra de les activitats financeres. Els convents templers servien de lloc per confiar tota mena de “valors”, als quals hom intentava garantir la seva supervivència i inviolabilitat.

. Jaume I fa constar que les joies de la Corona i diversos ornaments eclesiàstics van ser custodiats a les cases de Monsó i Gardeny.
. Al començament del segle XIII, Guerau de Cabrera hi tenia custodiats or, argent, cavalls i cereals.
. Jaume II, com a penyora d’un préstec, tenia confinats a la Casa de Gardeny una corona d’or -guarnida amb safirs, maragdes i perles-, dos ceptres –l’un d’argent daurat, i l’altre, d’or, amb incrustacions de cristall, perles i safirs-, un pom d’or coronat amb una creu i amb incrustacions de perles i safirs, i finalment un fermall del mantell reial, en forma de flor, que portava enganxats un robí i una perla.

Més importància que els dipòsits de joies i objectes valuosos i de documents tingueren els dels diners que feien tant els particulars com els funcionaris reials o papals, per bé que sembla que en el cas d’aquests darrers els convents templers actuaren de simples tresoreries temporals: l’any 1241, Gardeny tenia diner pertanyent al vescomte de Cardona.

Fra Pere de Cartellà, primer comanador de Gardeny (c. 1124-1165).

http://www.encharente.com/cressac-saint-genis-chapelle-des-templiers/

 

“L’any de nostre senyor de 1143, un petit grup de joves cavallers, volent seguir els passos del nostre comte Ramon Berenguer, vam decidir formar part del projecte de la milícia templera i convertir-nos en cavallers de Crist.

Ben aviat, ens vam traslladar al castell de Corbins, situat a la frontera extrema, en terres musulmanes de Lleida, on tenia lloc la croada cristiana contra els musulmans d’aquella ciutat. El setge va ser sagnant, i es va perllongar durant vuit mesos, fins que a la tardor de l’any de nostre Senyor de 1149, la ciutat va capitular.

El comte compensà la nostra ajuda prestada amb la donació de diversos béns. Va ser aleshores, com a lloctinent i representant del mestre fra Pere de Rovira, quan se’m va encomanar la tasca d’organitzar els béns obtinguts en aquest nou territori conquerit. Aviat, les donacions serien tant nombroses que vam decidir alçar un nou convent al turó de Gardeny i nomenar-me comanador d’aquesta Casa”. 

Fragment de l’audiovisual del Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple de Gardeny

 

Tal i com reprodueix aquesta recreació històrica, dos anys abans de la conquesta de la ciutat islàmica de Lleida, una guarnició de frares templers ocupava ja el castell de Corbins (1147). Entre aquest grup frares, hi figurava segurament el jove Pere de Cartellà, membre d’un llinatge de cavallers de terres gironines.

Participà activament en la campanya conquesta de Lleida l’any 1149 i, un cop conquerida la ciutat, actua com a lloctinent del “mestre de Provença i Hispània”, Pere de Rovera, encapçalant un reduït grup de frares que s’encarregaria de gestionar les primeres donacions del que després constituiria el patrimoni templer de la Casa de Gardeny.

Tot i això, no és fins el gener de 1156 quan es reconeix la comunitat de Gardeny i el seu nou comanador Pere de Cartellà, esmentat com a “mestre de Gardeny”. La darrera referència com a comanador de Gardeny data de l’any 1163, i el 1165 figura com a lloctinent del nou comanador Aimeric de Torrelles. Poc després mor i, probablement, fou enterrat a Gardeny.

http://www.domustempli.com/personatges-il%C2%B7lustres-del-castell-de-gardeny/

L’antic cementiri de Gardeny als segles XII i XIII

Enterrament en cista localitzat a la capçalera de l’absis de Santa Maria de Gardeny  (foto: Servei d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida).

 

La constitució de la comunitat templera de Gardeny immediatament després de la conquesta feudal de Lleida(1149), convertiria la nova domus en un centre de devoció de l’estament militar que hauria participat en el setge de la ciutat islàmica. El prestigi que va adquirir la figura del frare templer com a paradigma de l’ideal de cavaller, amb l’exemple del soldat de Crist, faria que molts d’aquests demanessin ingressar a l’orde o, si més no, lliurar “el seu cos i anima” a la milícia per enterrar-se al cementiri de Gardeny com a frare.

Precisament, les primeres notícies sobre la casa de Gardeny apareixen en referència a la seva església i cementiri. Així per exemple, l’any 1156, Guillem de Ponts i la seva dona Estefania atorgaven a Gardeny diversos béns per al remei de l’ànima del seu fill, que estava enterrat a Gardeny. Dos anys després, el noble Bernat d’Anglesola sol•licitava ésser enterrat a l’església de Santa Maria. I l’any 1161, el comte d’Urgell Ermengol VII va dotar la casa de Gardeny amb cent sous anuals de les rendes de les botigues dels sarraïns de Lleida perquè un prevere pogués resar per l’ànima de Berenguer d’Anglesola i per tots els seus fidels difunts enterrats a Gardeny.

Sense haver realitzat encara una intervenció extensiva, els darrers treballs arqueològics dels anys 2005-2011 han permès constatar parcialment l’existència d’un cementiri a la banda sud de l’església amb diversos enterraments i estructures que correspondrien a elements funeraris diferents.
Una de les estructures més destacada correspon a un enterrament humà dins d’una cista excavada a la roca localitzat a la capçalera de l’absis. Amb el cap orientat a ponent estava situat seguint l’eix central de la capella la qual cosa permet suposar que es tractava d’un enterrament singular o d’un personatge influent dins la comunitat.

 

Xavier Payà, INT-153. Memòria campanya juny 2005, SPCHA, Secció d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida, febrer 2006

La dissolució de la comunitat templera de Gardeny (1312)

 L’estiu de l’any 1305, l’occità Esquin de Floriau, expulsat de l’orde templera feia quatre anys i empresonat per diversos crims, va comparèixer precisament a Lleida per entrevistar-se amb el rei Jaume II i exposar-li una sèrie de denúncies i acusacions contra l’orde. Davant la indiferència del monarca català, Esquin va partir cap a França per exposar el mateix al rei Felip IV, que va prestar-li una especial atenció. Feia anys que el monarca francès mirava d’annexionar l’orde als seus interessos particulars, però els seus intents van fracassar. Va ser arran d’aquestes acusacions que Felip IV va iniciar una campanya de desacreditació contra l’orde, comptant amb la complicitat del papa Climent IV. La finalitat: l’abolició de l’orde i l’annexió dels seus béns.

Així doncs, s’inicia un procés prou conegut d’empresonament i interrogatoris als frares templers arreu d’Europa. La corona d’Aragó no en quedaria exempta, i Gardeny va ser un dels llocs on, en una segona fase del procés, es van interrogar sota tortura un nombre important de frares. Malgrat que els templers de la corona van ser exculpats, l’any 1312, el papa Climent V emetia una butlla “Vox in excelso” en què s’abolia definitivament l’orde i, a la corona, els seus béns immobles passaven a mans dels hospitalers.

Els antics frares quedarien sota la seva custòdia i rebrien una pensió. En el cas de Gardeny, l’orde de l’Hospital (Priorat de Catalunya) s’encarregava de cobrir pensions dels antics templers que hi romanien: l’any 1319, se’n comptabilitzen 11, i estaven encapçalats per la figura de l’antic comanador de Montsó, Berenguer de Bellvís. Anys abans, el 1314, l’arquebisbe de Tarragona enviava una carta a Jaume II en què li comentava l’actitud de Berenguer de Bellvís, antic comanador de Montsó, i d’altres antics frares templers que vivien a Gardeny amb una concubina, situació que va provocar l’escàndol dels fidels del voltant, que, per aquesta raó, havien deixat d’anar a visitar la capella de Santa Maria, on abans havien acudit amb molta devoció.

En altres casos, se’n van a donar serveis a altres llocs. Així, l’antic comanador de Corbins, fra Bernat de Fonts, va oferir els seus serveis al rei de Tunis, de manera que, el 1313, va aparèixer a Barcelona com a ambaixador d’aquest monarca.

 

http://www.domustempli.com/historia-del-castell-de-gardeny/

Fra Arnau de Torroja (c. 1122 – 1184)

   

Detall del fresc del mur nord de l’antiga capella dels templers a Cressac Saint-Gilles (Charente), segle XII.

http://www.encharente.com/cressac-saint-genis-chapelle-des-templiers/

 

Nascut a Solsona cap al 1122, en el si d’una família de noble llinatge, era germà de l’arquebisbe Guillem de Torroja. Va participar activament en l’host comtal en les campanyes de conquesta de les ciutats musulmanes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), encapçalades pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Arran de la seva participació, ingressa a l’orde.

Entre 1161 i 1165, Arnau viatjava a Terra Santa i segurament participava en les principals campanyes militars on els templers van participar: l’any 1163, en l’expedició d’Egipte, encapçalada pel rei de Jerusalem Amalric I, així com en l’ajuda a Antioquia.

Entre els anys 1166 i 1181, Arnau de Torroja torna de Palestina i ja és sol·licitat per ocupar el càrrec de mestre provincial al Regne d’Aragó, Catalunya i el comtat de Provença.

L’any 1181 torna a Terra Santa per succeir el gran mestre de l’orde Eudes de Saint-Amand, mort en captivitat a Damasc. La seva etapa de govern està marcada per les tenses relacions existents entre templers i hospitalers. Arnau de Torroja accepta la mediació del papa Luci III i de Balduí IV per posar fi a aquest contenciós. El 1184, la situació política degenerava encara més, quan Renaud de Châtillon, ajudat pels templers i els hospitalers, assola, per decisió pròpia, els territoris musulmans de Transjordània. Arnau de Torroja donarà proves d’una gran sagacitat política quan negocia una treva amb Saladí, que està decidit a venjar les incursions de Reinaud de Châtillon.

Davant del poder militar que aconsegueix reunir Saladí, en la seva política d’unitat del món musulmà, l’any 1184, Arnau de Torroja i el gran mestre de Sant Joan de l’Hospital cerquen a Europa el suport del Vaticà i dels reis europeus per encapçalar una nova croada que permeti reforçar els regnes llatins. Durant aquest viatge, el mestre Arnau cau malalt i mor a Verona el 30 de setembre de 1184.

http://www.domustempli.com/personatges-il%C2%B7lustres/

 

Un segell de la comanda de Gardeny (1308)

http://www.templiers.net/maitres/index.php?page=Sceaux-de-Commanderies

 

L’arxiu de la Corona d’Aragó conserva una acta signada l’any 1308, que conté els segells dels diferents comanadors templers de la Corona d’Aragó que es van comprometre en la defensa del castell templer de Monsó, davant del setge imminent de les tropes del rei Jaume II. Un d’aquests segells és el d’Arnau de Banyuls, llavors comanador de la Casa de Gardeny.

Fou membre d’un important llinatge rossellonès (c. 1280, + c. 1320). Després de la caiguda de Sant Joan d’Acre (1291), l’Orde proposà que la comanda principal de l’Orde s’establís a Peníscola, al límit amb el musulmans. Fou llavors quan es nomenà Arnau de Banyuls, comanador del castell de Peníscola (1294-1307).

L’any 1308 apareix com a comanador de Gardeny. I quan el 1309 els templers van acabar lliurant Monsó al rei, poc després, Arnau de Banyuls i els seus frares van ser empresonats i interrogats a Lleida. Declarats innocents, van poder mantenir la seva condició de frare, conservar els vots, i percebre una pensió com a ex-templers.
L’any 1317 retorna a Perpinyà on passà els darrers anys a l’entorn del que va ser l’antiga Casa templera de Mas Déu.

L’antiga fortalesa de Gardeny segons Wyngaerde (1563)

 

L’any 1563, el dibuixant flamenc Anton van den Wyngaerde, fixava la única panoràmica que tenim de com seria la ciutat de Lleida en època medieval, ja que les guerres posteriors haurien modificat profundament la fesomia de l’antiga ciutat.

Un dels elements de detall que permet apreciar el seu dibuix és l’antic castell de Gardeny; la imatge ens presenta una imponent fortalesa amb un doble recinte i un important perímetre murat amb torres als extrems.

Aquesta seria la fesomia de Gardeny abans de convertir-se en fortí militar (1640). Unes reformes que alterarien definitivament la seva antiga imatge de fortalesa imponent.